Estopa – 2014

Sala Barts

Barcelona (10/04/2014)

Vaig entrevistar a Estopa per la revista Neon just quan començaven, a finals de l’any 1989. Francament, em van caure molt bé: un parell de germans sobrats d’empatia i simpatia, sense pèls a la llengua, sense por i disposat a agafar amb els braços oberts tot el que el món de la música els podia oferir. Però pocs podíem pensar que menys d’un any després congregarien milers d’espectadors al Palau d’Esports, i poc després farien el seu primer Palau Sant Jordi. Les vegades que he tornat a coincidir amb ells, el tracte ha estat tan agradable i sincer com aquella primera tarda.

Eskorbuto – 1986

CF Guineueta

Barcelona (04/06/1986)

Nihilisme pur, no es casaven amb ningú, ni falta que els feia. L’heroïna i la mala llet guiaven les seves passes: signaven amb dues discogràfiques alhora per ficar-se els avançaments per la vena, i robaven els instruments a companys d’escenari abans de dedicar-los l’amenaçadora lletra de “cuidado, os avisamos: somos los mismos que cuando empezamos”. Els van aplicar la llei antiterrorista quan, en un registre a la seva furgoneta, van trobar-hi una maqueta amb els temes «Escupe a la bandera», «ETA», «Maldito país España» o «Iros a la mierda». Aquest concert a Nou Barris va ser curt i intens, com la seva carrera. Va durar només tres cançons, ja que es va haver de cancel·lar per la pluja. Els dos de la foto –Iosu i Juanma– van morir per sobredosi l’any 1992.

Erocktica – 2007

Sala Sidecar

Barcelona (05/10/2007)

Pots haver-ho vist tot a sobre d’un escenari, però sempre hi haurà una banda que voldrà fulminar totes les teves expectatives. Això va passar amb Erocktica, un grup que es defineix com a rock eròtic, extravagant i teatral per la lliure expressió i contra la censura. En altres paraules, la banda de Nova York –liderada per Pink Snow– té el xou més porc que s’hagi pogut veure en un escenari; amb escenes que no escaparien a qualsevol censura. La seva actuació al petit escenari de la sala Sidecar va sorgir arran del Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona.

Eric Clapton – 1995

Palau Sant Jordi

Barcelona (05/05/1995)

Sovint em pregunten quan van començar els músics a enviar-nos a fer fotos a la taula de so. La llegenda diu que va ser a partir d’un concert d’Eric Clapton als Estats Units, on un parell de fotògrafs es van esbatussar al fossat. El guitarrista es va desconcentrar i va decidir que ja no volia ningú entre ell i el públic. A la gira de 1995 presentant From the Craddle (Warner, 1994) encara el vam tenir a prop. En les visites posteriors de 1998 i 2001, ja vam estar confinats a la distància.

Elton John – 2009

Palau Sant Jordi

Barcelona (20/10/2009)

L’any 2003 vaig poder estar dins dels camerinos d’Elton John al Palau Sant Jordi. Era l’encarregat de fer-li fotos al promotor Pino Sagliocco i a una sèrie de convidats d’alt nivell. Ell va intentar estar el més simpàtic possible dins la situació rutinària que significava haver de fer el mateix nit rere nit. En un moment donat,  van regalar-li una samarreta del Barça amb el seu nom, i el van convidar a posar-se-la. Molt educadament va dir que ni parlar-ne. I sort que no ho va fer, ja que la mida de la samarreta era molt inferior a la de la seva panxa. La foto és d’uns anys després. L’Elton és un gat vell que ja sap que estem allà amb les nostres càmeres, i mai pot evitar un gest fugaç als nostres objectius.

Els Pets – 1990

Sala Zeleste

Barcelona (23/04/1990)

He fet fotos a concerts d’Els Pets més de seixanta vegades des de l’any 1990, quan el cantant Lluís Gavaldà lluïa unes grenyes ben envejables. En aquests casos sempre em pregunto: Què puc fer de nou? Quina foto no els he fet encara? Però amb els de Constantí no hi ha cap problema: sempre tenen un moment, una ganyota o un somriure preparat per sortir ben macos.

Els Catarres – 2015

Sant Jordi Club

Barcelona (23/04/2015)

He tingut la fortuna de seguir a Els Catarres des d’abans que “Jenifer” s’incrustés en la memòria col·lectiva. El primer cop que els vaig veure va ser a la Plaça d’Osca del barri de Sants, en una revetlla de Sant Joan en què els petards impedien sentir cap cançó, i també els he vist col·lapsant amb desenes de milers de persones l’Avinguda Maria Cristina a les festes de la Mercè de 2019. Però he volgut triar una foto més particular, feta a la sala amb més caliu de la ciutat, la menuda Sidecar. Amagat en els camerinos que hi ha a la part posterior de l’escenari, el cantant Èric Vergés em descobreix tafanejant amb la càmera.

Els Amics de les Arts – 2015

Sala Salamandra

L’Hospitalet de Llobregat (13/03/2015)

Molt sovint la foto es troba més enllà de l’escenari, entre el públic que, a més, ens mostra els signes del temps, les estètiques i els costums de cada època. És el cas d’aquest grup d’amics fent-se una selfi i utilitzant com a teló de fons l’actuació del quartet barceloní.

Eli ‘Paperboy’ Reed – 2008

Auditori del Fòrum

Barcelona (13/12/2008)

Nascut a Boston l’any 1982, Eli ‘Paperboy’ Reed va formar part d’una sèrie de músics que van voler reivindicar la música negre i el soul des d’un punt de vista revitalista i actualitzat. La seva primera actuació al Primavera Club 2006 a l’Auditori Fòrum va ser tota una mostra de força i poder que va acabar amb el públic desfermat pujant a l’escenari per ballar amb ell. 

Elefantes – 2018

Sala Luz de Gas

Barcelona (28/04/2018)

L’any 1997 vaig fer fotos per primer cop a Elefantes al Mercat de Música Viva de Vic. Anys després, quan els feia una entrevista per ENDERROCK, vaig ensenyar-li les fotos al cantant Shuarma i em va reconèixer: “aquest concert va ser un desastre; com podia sortir bé si anava amb aquestes sabates tan lletges!”. Aquesta ‘sobrada’ de glamour em va arribar a l’ànima. Sí, una tonteria, però molt definitòria del caràcter de la banda barcelonina. I una classe i elegància que malbaraten a l’escenari a cada actuació.