Gertrudis – 2015

Festival Clòwnia

Sant Joan de les Abadesses (26/05/2015)

Els concerts dels vallesans Gertrudis són sempre explosions d’energia amb ritmes encomanadissos i espectacles festius en què el grup sap mostrar tota la seva maduresa, gairebé 20 anys després de la seva fundació. Pop mestís, rumba i músiques festives a càrrec d’una banda comandada per Xavi Ciurans a la veu, guitarres i salts, perfectament secundat per una formació compacta de músics, als qui tres anys d’aturada els van servir per agafar aire i volar més alt que mai.

George Michael – 2011

Palau Sant Jordi

Barcelona (27/09/2011)

El 7 de’abril de 1998, George Michael va ser enxampat per un policia en uns lavabos públics de Beverly Hills on practicava ‘cruising’. Va ser multat amb 810 dòlars i 80 hores de serveis comunitaris, però la seva venjança va ser sonada: el vídeo de la cançó “Outsider” va fer-se realitat en un lavabo públic amb homes vestits de policia tenint relacions sexuals. Malauradament, George Michael va ser més conegut per tota mena d’escàndols que no pas per la seva minsa discografia: només cinc discos amb cançons seves entre 1987 i 2004, al marge de recopilatoris, discos de versions, cançons amb Queen i la revisitació simfònica dels seus èxits.

Genitorturers – 2010

Sala La (2)

Barcelona (02/06/2010)

Aquesta banda del sud de Florida va definir-se com ‘el grup de rock més sexy del món’, a base d’oferir actuacions d’alt contingut sexual que s’acaben convertint en una mena d’alegoria al sexe brut i pecador.

Garbage – 1998

Doctor Music Festival

Escalarre (10/07/1998)

El grup de la morbosa Shirley Manson va aparéixer a l’escenari del Doctor Music Festival de 1998 amb una hora i mitja de retard pels problemes amb la taula de so. Al festival d’Escalarre van presentar les cançons del seu segon treball, Version 2.0 (RCA, 1998), després de despatxar més de quatre milions de còpies del seu debut. Garbage va ser un grup ideat per la ment de tres productors britànics i una cantant escocesa, però a finals dels anys 90 es va convertir en una de les referències del pop ‘in vitro’.

Franz Ferdinand – 2014

Sant Jordi Club

Barcelona (05/05/2014)

Sempre s’ha d’anar en compte amb allò que es diu i s’escriu, mai s’és del tot infal·lible. L’any 2008 vaig titular la meva crònica d’un concert del grup amb nom d’arxiduc al diari El Punt com “Futur agredolç”. La banda encara no havia publicat el seu segon disc, però ja vaig avançar que serien el següent cadàver exquisit del pop britànic compartint taüt amb Klaxons, The Horrors o The Rakes, grups que havien de menjar-s’ho tot i van acabar recollint les molles en els escenaris secundaris dels grans festivals d’estiu. Rectificar és de savis, i els anys ens ha ensenyat que aquell any, la carrera de la banda d’Alex Kapranos no havia fet més que engegar.

Frank Carter – 2019

Festival Primavera Sound

Barcelona (01/06/2019)

Veure a aquest britànic i a la seva banda, The Rattlesnakes, a sobre d’un escenari és una experiència digna de ser viscuda. A les seves actuacions, la ràbia i la festa s’uneixen, tal i com es demostra cada cop que sonen cançons com “I Hate You”. Entre el pop intens, els screamo i el hardcore sempre te el sa costum de passejar-se per sobre les testes del públic en cada actuació. I aquesta és, evidentment, la imatge que molts fotògrafs busquem: el músic per sobre d’un fideuà de mans i caps; el moment d’eufòria que desitja qualsevol festival. 

Foscor – 2013

Sala Apolo

Barcelona (21/05/2013)

Portant la seva particular concepció del modernisme al metall més fosc, els barcelonins Foscor han teixit un so poderós que els fa particulars i intransferibles. Un so que ha portat a tocar al Primavera Club i a fer de teloners de Zeal & Ardor, un directe impactant impossible de deixar indiferent.

Florence the Machine – 2019

Palau Sant Jordi

Barcelona (20/03/2019)

Lleugera i dinàmica, els moviments de Florence Welch a sobre d’un escenari són eteris, àgils i propers a una fada del pop independent. Tota una gran dama dels escenaris que hipnotitza amb la seva veu i els seus moviments, creant una figura de culte al seu voltant que segueix la mitologia d’Steve Nicks, Kate Bush o Siouxie Sioux.

Eurythmics – 1989

Palau d’Esports

Barcelona (30/09/1989)

Fer les fotos al percussionista Olle Romo per la revista Batería Total va ser la meva carta d’entrada per poder accedir al al postconcert d’Eurythmics al Palau d’Esports de Barcelona, l’any 1989. L’entrevista va tenir lloc en una habitació de l’hotel Ritz, i en acabat, Olle ens va donar passis per poder accedir al backstage un cop acabat el concert. Era un dels meus primers accessos a la reialesa del pop britànic. Recordo a Annie Lenox amable i sol·lícita; en canvi, juraria que Dave Stewart ni es va passar per allà per compartir una estona amb aquells convidats VIP.