Eren joves, no volien ni a Reagan ni entra a l’OTAN; tampoc la mili. Feien fanzines i anaven a un munt de concerts, bevien una enorme quantitat de cervesa al Kafé Volter i com a ball tenien el pogo. Era una època en la qual la policia fotia canya, l’heroïna matava pels carrers i la sida era una amenaça llunyana en una Barcelona que no tenia ni idea de què eren uns jocs olímpics. En aquest context, el Xavier va començar a endinsar-se en el món de la música i la fotografia, el punk, el rock i el hardcore de Barcelona.
Mardita Sea – 1986
Anti/Dogmatikss – 1986
Manifestació anti Reagan – 1986
Barricada – 1989
Skatalà – 1986
Marie Fredriksson – 1994
Sangre Cristiana – 1986
Kaos Urbano – 1987
L’Odi Social – 1986
Código Neurótico – 1989
