La Gran Aventura – 1990

Mercat del Born

Barcelona (17/11/1990)

El novembre de 1990, a l’antic mercat del Born, es va celebrar un concert que van obrir i tancar dos grups de Sabadell: La Madam i La Gran Aventura. Al mig hi van tocar Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït. Mesos després, tres d’aquells grups van ser triats per la glòria i, juntament amb Els Pets, van participar al concert fundacional del Palau Sant Jordi. Els altres dos van caure en l’oblit tot mantenint, això sí, les seves carreres amb l’amarga dignitat dels maleïts. Es fàcil preguntar-se què hagués passat si, en la graella de sortida, LGA hagués tingut una posició preferencial. Com quedaria la història si s’hagués escrit amb altres personatges?

La Casa Azul – 2020

Sala Razzmatazz

Barcelona (17/01/2020)

Estava als camerinos de la sala Razzmatazz abans de començar el concert quan vaig veure passar a Guille Milkyway amb el seu iPad amb el setlist. Ja havia vist en els darrers concerts que a la cançó “Nunca nadie pudo volar” acabava fusionant-se amb unes ales de la pantalla de vídeo, donant una imatge molt plàstica. Però en Guille em va dir “no, avui no ho farem” i al veure la meva cara d’estranyesa va afegir “però tindràs una foto millor”. I tenia raó, en aquesta ocasió especial les ales van ser de veritat i Guille Milkyway per fi va poder volar pel sostre de l’escenari de la Razzmatazz.

Kurt Cobain – 1994

Palau d’Esports

Barcelona (09/02/1994)

Dos mesos després del concert a Barcelona, el 6 d’abril de 1994, va aparèixer el cos sense vida de Kurt Cobain a casa seva de Seattle. Això va provocar que aquell concert al pavelló del carrer Lleida quedés com a llegenda. La veritat, però, és que va ser un directe sense gaire història, i amb un artista enganxat a les drogues. Els teloners, The Buzzcocks, el van superar en energia i força escènica.

Kraftwerk – 2004

Sala Razzmatazz

Barcelona (31/03/2004)

En els seus inicis, Kraftwerk somiaven en un món robotitzat on les màquines substituirien les persones. Aquests pioners de la música electrònica de computadores i targetes perforades eren tot uns visionaris. Al concert que van oferir a la sala Razzmatazz l’any 2004 ens van permetre fer fotos només a la primera cançó, “Robots”, sense humans a l’escenari i només amb la representació artificial dels quatre músics alemanys.

Kitsch – 1992

Sala Zeleste

Barcelona (21/02/1992)

Sorgida de les terres banyolines, Kitsch és la banda maleïda per excel·lència. Van ser pioners del rock fosc i sinistre, amb lletres autodestructives plenes d’angoixa, i una sonoritat hereva de l’after-punk britànic. La fotografia correspon al concert a la sala Zeleste del qual va sortir el disc en directe Kitsch III (Àudiovisuals de Sarrià, 1992). Recordo estar esperant a la porta quan van arribar els autobusos que venien plens des de Banyoles per fer costat a la seva banda local, i així aconseguir un ambient irrepetible per un dels millors directes enregistrats al nostre país. Una sorollosa traca enmig del carrer Almogàvers va ser la seva manera de dir ‘ja som aquí’ i fer-se notar.

Kiss – 1997

Palau d’Esports

Barcelona (30/06/1997)

Per a algú que ha tingut el grup de Detroit com uns herois d’infantesa, la possibilitat de fer-los fotos es converteix en tota una experiència. Més conscients que ningú del poder de la imatge, saben que una foto pot valer més que un grapat de cançons mediocres. Per tant, els tres temes que ens autoritzen a fer se’ls passen mirant tots els objectius, traient la llengua i fent tota mena de postures de cara a la galeria.

King Diamond – 2019

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (04/07/2019)

Vaig a King Diamond per primer cop l’any 1986, quan van convertir l’escenari del Palau d’Esports amb un castell del tren de la bruixa, on per cada finestra anava apareixent tot un mostrari d’escenes entre kitsch i suposadament terrorífiques que il·lustraven les cançons del músic danès. Un imaginari que sempre l’ha acompanyat com a King Diamond i com en el seu alter ego Mercyful Fate, on els monstruosos maquillatges facials i les creus invertides són marca de la casa.

Keith Richards – 1992

Sala Zeleste

Barcelona (10/12/1992)

Sempre he dit que les actuacions més emotives, i en les que més m’he sentit més vinculat, van ser els dos concerts que Keith Richards va oferir a la sala Zeleste l’hivern de 1992. Allà es va veure la diferència de concepte entre els que van a veure als ‘Rollings’ a un estadi –és a dir, a Mick Jagger, les nines inflables i els macroespectacles–, i qui va a veure als ‘Stones’, l’essència del rock en una sala de capacitat mitjana personificada en Keith Richards. Dos dies seguits de concerts per poder veure a una llegenda d’aquesta magnitud a una distància raonable, amb un repertori farcit de temes greixosos, i que no va acabar d’omplir l’aforament del Zeleste del carrer Almogàvers. Per cert, en acabar el concert, el senyor Richards se’n va anar cap a casa, però la resta de la banda es va dedicar a buidar la barra del Texaco. Un bar històric del Poblenou que es mereixeria un monument en el seu record. Estava a mig camí entre el Zeleste i el Garatge Club, i era parada obligatòria després de cada nit de rock’n’roll.

Kaiser Chiefs – 2005

Festival FIB

Benicàssim (06/08/2005)

El primer cop que vaig veure als Kaiser Chiefs eren teloners d’U2 a l’estadi Anoeta de Donosti. Al meu costat, al lateral de l’escenari, hi tenia uns marrecs que també havien fet de primers teloners dels irlandesos, un grup amb nom d’arxiduc: Franz Ferdinand, que es miraven els salts i les cabrioles que Ricky Wilson feia des del seu racó de l’escenari. Poc a poc, la banda de Leeds va anar trobant un lloc còmode en els festivals indies , arribant a ser caps de cartell del FIB o el Summercase. Amb un repertori ferm i amb hits com “I Predict a Riot”, van convertir els seus directes en espectacles participatius i festius.