Nueva Vulcano – 2016

Sala Apolo

Barcelona (18/02/2016)

Durant el 2016, els organitzadors del cicle de concerts Curtcircuit van comptar amb en Carles Rodríguez, en Jordi Vidal i un servidor com a fotògrafs dels concerts programats per aquella temporada. Volien plasmar tres punts de vista diferents de cadascun dels concerts, incloent-hi la càrrega i descàrrega de l’equip, les proves de so i tot el que envolta cada actuació. No cal dir que treballar al costat de aquelles dues bèsties de la fotografia de concerts va ser una experiència enriquidora, i tot un plaer compartit entre riures, llaunes de cervesa, rock i fotografies. Un dels primers concerts que vam fer plegats va ser aquest de Nueva Vulcano, que van compartir cartell amb Las Ruinas.

No doubt – 1997

Palau d’Esports

Barcelona (04/10/1997)

Podien haver quedat com un one-hit-wonder, però No Doubt i la seva cantant Gwen Stefani van saber sobreviure a l’èxit massiu de “Don’t Speak”, tot i que la seva època de regnat va ser el primer lustre dels anys noranta. Durant el segle XXI, el grup ha tingut diverses resurreccions.

Nightwish – 2015

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (23/07/2015)

La presència femenina al món del heavy metal és minsa, però contundent. Aquesta banda finesa ha tingut a la seva formació diverses vocalistes al servei dels seu heavy èpic. És, sens dubte, el grup més emblemàtic del metall simfònic amb cantant femenina al capdavant. Tot i que el record de Tarja Turunen al capdavant és inesborrable, el grup ha sabut sobreviure al canvi de cantant gràcies a la força escènica i la qualitat vocal de Floor Jansen.

Nick Lowe – 2016

Sala Sidecar

Barcelona (12/12/2016)

Els baixos de la Plaça Reial –on està situada la sala Sidecar– són uns dels espais de la ciutat on em sento més a gust. Des de fa molts anys, he rebut una hospitalitat difícilment superable, i sempre estaré agraït del tracte em va donar el desaparegut Quim Blanco i l’actual equip que gestiona la sala. Allà hi he volgut fer la presentació de l’Enderrock 300, del meu llibre Balas perdidas (66 RPM Edicions, 2011) –juntant a bandes com Ultratuita, Escalones, Fromheadtotoe o Brighton 64–; i també vaig participar a l’exposició de 1.000 fotos, 5.000 concerts amb imatges realitzades a la sala. Per aquesta celebració vam tenir el plaer de veure al britànic Nick Lowe acompanyat de Los Straitjackets.

Nick Cave – 2015

Auditori del Fòrum

Barcelona (21/05/2015)

Tenir al davant Nick Cave sempre és impressionant. Ha sabut convertir en un espectacle particular la seva gran expressivitat, la interpretació del costat més fosc de l’ànima i els racons inexplorats del cor. Una mirada seva pot intimidar, ja sigui des del piano o des de l’escenari d’un gran festival com el Primavera Sound, per fer-nos fora del fossar al final de les cançons de rigor per fotografiar-lo.

N’Gai N’Gai – 1987

Plaça de Catalunya

Barcelona (08/05/1987)

Mai vaig entendre com en plena contraposició amb l’anomenada ‘movida madrileña’, els grups d’allò que s’anomenava el ‘meneo barcelonés’ no utilitzessin més el fet diferencial de la llengua catalana per reivindicar el seus origens. Potser no vaig viure la generació anterior i no veia cap necessitat de ‘matar al pare’. Per això no m’importava gens que bandes com Detectors, Hidràulics Mai Tips, Elásticos o N’Gai N’Gai utilitzessin el català amb tota normalitat… però sempre em va semblar insuficient. Per això el 1993, amb altres còmplices, vam decidir fundar la revista Enderrock.

Neil Young – 2016

Poble Espanyol

Barcelona (20/06/2016)

Esquerp però amb una certa escletxa d’accessibilitat, el canadenc Neil Young és tot un mestre a l’hora de parlar de música en directe. Tot i això, a la gira Rebel Content Tour va permetre fer fotos només al principi del concert, amb una acústica i sense la banda, els joves Promise of Real. Un grapat de cançons sorgides de l’ànima però que poc tenien a veure amb l’explosió energètica que vindria després en els seus directes.

Muse – 2013

Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona (07/06/2013)

Vaig veure per primer cop al grup de Matt Bellamy al Festimad de Móstoles de 2001. Estaven tocant amb llum de dia, sense un públic fidel i presentant les cançons del recent estrenat Origin of Symmetry (Taste Media, 2001). Però allà ja van donar mostres de la seva voluntat de grandiloqüència i les seves ambicions. Amb els anys, les sales de concerts se’ls van quedar petites, i van anar creixent sense parar fins a omplir estadis. Però Muse tenen també el trist rècord de posar-nos el més lluny possible per fer-lis fotos. Això va passar quan van actuar al Palau Sant Jordi l’any 2009, enmig d’una grada frontal a desenes de metres de l’escenari. En canvi, quan ho van fer a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, també estàvem allunyats, però el senyor Bellamy va tenir el ‘detall’ d’acostar-se a la segona cançó per no haver de tornar a casa amb la targeta de memòria buida.

Mudvayne – 2001

Festimad

Móstoles (Madrid) (18/05/2001)

El nu-metal semblava ser l’única sortida de les hordes metàl·liques per no passar calor a dins de xupes de cuir i pantalons ajustats, i poder donar joc a les bermudes, les Converse i les samarretes. Però després dels discos de Deftones, Limp Bizkit, Korn, P.O.D. i Incubus, la font es va esgotar, es van acabar les idees i el nu-metal va quedar a mig camí del que podria haver estat. I enmig de terra de ningú van quedar-hi Mudvayne, un grup d’Illinois que musicalment feia exactament el mateix que els seus companys generacionals, però van decidir afegir una mica de color a la seva imatge amb capes de pintura a base de cops de brotxa que es desfeien per la calor. Van seguir gravant regularment, però sense passar de ser ensangonats teloners de segona.