Garatge Club
Barcelona (28/05/1993)
Nascudes a Nova York l’any 1987, les Lunachiks van ser tot un exemple de les riot grrrl, un moviment musical que estava entre el punk-rock i el rock alternatiu, amb un evident contingut feminista i reivindicatiu. La banda va estar en actiu fins l’any 1999, quan van editar Luxury Problem pel segell Go Kart Records.
Sala Zeleste
Barcelona (06/10/1989)
Van aconseguir guanyar el Concurs de pop-rock de Palma el 1986, i van aconseguir el finançament per enregistrar el seu primer disc homònim que editaria DRO l’any següent. Aquell treball ens va descobrir a un grup de pop fresc i cristal·lí capaç de composar veritables himnes com “Sufro por ti (na na na)”. Sota la producció de Paul Collins, van passar del xarol a les botes acabades amb punxa, endurint i moldejant el seu so al l’imprescindible Azul eléctrica emoción (DRO, 1989). Harmonies perfectes mesclades amb electricitat guitarrera sense oblidar en cap moment la melodia. Amb diversos canvis en la formació, La Granja segueixen en actiu, tot i que amb una activitat intermitent.
Sala Studio 54
Barcelona (12/12/1986)
Amb una vida vençuda per la seva addicció a l’heroïna, el concert a la mítica Studio 54 ha quedat plasmat en la memòria de molts. Carlos Zanón i Sabino Méndez han parlat d’aquella nit als seus llibres. Va ser un concert dividit en dues parts: abans i després del ‘xute’ que es va injectar a mig bolo. Dos anys deprés va tornar a la sala Zeleste però ja no quedava gaire d’aquell geni. El 1991 van trobar el seu cadàver en un hotel de Nova Orleans.
Sant Jordi Club
Barcelona (14/07/2009)
Des de la nostra privilegiada posició darrera del visor de la càmera i des del fossat, aquesta terra de ningú que hi ha als concerts, era més que palpable que aquell senyor de 64 anys s’ho estava –literalment– passant teta. Ja no és el teatre que hi posen molts músics només trepitjar l’escenari, no. Fogerty estava gaudint de veritat com un marrec amb cada nota i cada acord que sortia de la seva immensa col·lecció de guitarres (mentre el seu nét li feia fotos des del fossat). Un concert d’aquells que perviurà a la memòria històrica dels que hi van assistir, i un repertori a prova d’atacs nuclears: “Green River”, “Have You Ever Seen the Rain”, “Born on the Bayou”, “Rock and roll Firls”, “Proud Mary” o “Rockin’ All Over The World”, l’essència del rock and roll americà. Una mostra rotunda que per fer un concert gairebé perfecte no calen grans muntatges, només unes grans dosi d’honestedat (brutal).
