Alicia Keys – 2008

Pavelló Olimpic

Badalona (30/11/-0001)

Alicia Augello-Cook Dean, més coneguda com a Alicia Keys, ha sabut créixer com a artista, més enllà de la maduresa qualitativa; i a sobre de l’escenari ha après prou recursos per deixar bocabadat al públic. Cantant, compositora, pianista, arranjadora, productora, actriu i també dedicada a les causes humanitàries, a Alicia Keys ja no li cal disfressar-se de diva perquè ja ho és. Ella sola, asseguda al piano sense cap més acompanyament, aconsegueix posar de peu qualsevol auditori que tingui al davant.

Alice Cooper – 2002

Palau Sant Jordi

Barcelona (11/12/2002)

Durant els anys del glam rock era fàcil cridar l’atenció si es tenia prou imaginació. Vincent Fournier va aconseguir crear tot un imaginari esperpèntic amb l’ambigüitat suficient d’un nom artístic com Alice Cooper i amb un bon catàleg de bogeries portades a l’escenari: camises de força, parts sense epidural, assassinats, boes constrictores i la decapitació de l’estrella del xou.

Albert Pla i Tortell Poltrona – 2017

L’Auditori

Barcelona (04/01/2017)

Em van encarregar fer les fotos oficials de l’espectacle Projecte PP, i us puc jurar que mai he rigut tant mentre feia fotos a un escenari. Són dos personatges entranyables, dos artistes que admiro en cadascuna de les seves facetes, i junts van ser capaços de crear una química insuperable per sobre d’edats i condicions.

Airbourne – 2013

Sala Apolo

Barcelona (19/11/2013)

Sí. La imatge més reconeguda d’Airbourne pertany al moment en que el cantant Joel O’Keefle s’endinsa entre el públic, agafa una llauna de cervesa i l’obre a cops de cap. Però en aquesta ocasió, he preferit triar una imatge del seu catàrtic concert a la sala Apolo on el juganer australià va endinsar-se entre el públic, va pujar fins el primer pis i va alçar-se a la taula de llums. Qui hagi estat alguna vegada en aquella plataforma minúscula durant un concert ple, sabrà que la tremolor és constant i que fer-ho és tot una temeritat.

Aerosmith – 2017

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (02/07/2017)

La mítica banda nord-americana Aerosmith és la darrera llegenda viva d’una època en què el rock s’escrivia conjugat amb sexe i drogues. De fet, ningú hauria apostat que quatre dècades després d’haver publicat Toys in the Attic (Columbia, 1975) els podríem tornar a veure a dalt d’un escenari. Si a la gira del 2010 –que va fer parada al Palau Sant Jordi– el guitarrista Joe Perry i el cantant Steven Tyler no es van creuar ni mitja mirada, set anys després semblaven cul i camisa, compartint lideratge i força escènica a la passarel·la que s’endinsava en el públic. Tot i això, va ser el bigotut Tyler qui va atraure la majoria de les mirades, enfundat en un look impossible que només a ell podia vestir a la perfecció.

AC/DC – 2009

AC/DC

Palau Sant Jordi

Barcelona (31/03/2009)

Fotografiar la banda d’Angus Young és tot un luxe. És un grup que sap que ho deu tot a un públic fidel que els segueix des de fa dècades i que es renova gira rere gira. Encara que canviïn cantants i components, la gent sap què trobarà a cada concert: riffs de guitarra electritzants, himnes rockers i l’eterna autopista cap a l’infern del rock.

Accept – 2018

Els Accept són una banda de heavy germànica; tot un estereotip, però també una forma de demostrar que el metall pot evolucionar, malgrat haver-hi sempre una base indestructible. Ja poden canviar les formacions, que l’esperit sempre sobreviurà. Ja poden fer tots els posats del món, repetir els riffs de guitarra gira rera gira, que sempre tindran una base de fans disposats a deixar-se hipnotitzar per la seva força.

A$AP Rocky – 2015

A$ap Rocky

Festival Sónar

L’Hospitalet de Llobregat (19/06/2015)

Per un agnòstic no gaire convençut en la música electrònica com sóc jo, el cartell del Sónar molt sovint és un jeroglífic difícil de resoldre. És tot un repte esbrinar què s’amaga al darrera de noms impronunciables, descobrir bandes que s’avancen al temps, deixar-se seduir per autèntics desconeguts o descobrir que aquests suposats desconeguts tenen milers de fans, com és el cas del raper nordamericà A$AP Rocky. Per sort, en alguns fossars tenim a companys experts com Toni Rosado del portal Scanner FM, que sempre ajuda amb els seus consells a treure tot el profit a les llargues jornades del festival.

091 – 1989

Sala Zeleste

Barcelona (16/11/1989)

En els 091 hi conflueix tot el que qualsevol aficionat pot desitjar quan descobreix una banda de rock: lletres intel·ligent, actitud, bona veu, encertades guitarres, amor incorruptible al rock, arrels, forta personalitat, directes incendiaris i un grapat de bones cançons. Però amb tot això… com és que el grup granadí no va aconseguir sortir més enllà dels cercles de culte? Recuperar bandes com els ‘Cero’ va ser el que em va portar a escriure un llibre com Balas perdidas (66 RPM Edicions, 2012) i posar-los a la portada. Un llibre per reivindicar les bandes de rock que mai van tenir el reconeixement que el seu talent requeria.