Sala Razzmatazz
Barcelona (10/10/2014)
La germanor entre bandes properes de la ciutat de Barcelona és força evident. A la festa del 20è aniversari de la revista Mondo Sonoro vam poder gaudir de Santi Balmes, Marc Ros, Marc Gili i Enric Montefusco interpretant “Adelante Bonaparte”, de Standstill.
Festival Acústica
Figueres (01/09/2018)
Treballar amb Love of Lesbian és un plaer que no té preu. Miris qui miris et sents benvingut i apreciat. A més, els seus concerts sempre contenen el moment d’improvisació, aquells instants en què sembla que tot se’ls en va de les mans, però que sempre acaben controlant al darrer segon, i que converteixen cada actuació en una experiència única.
Festival FIB
Benicàssim (07/08/2004)
Que a l’exVelvet Underground no li agradava la premsa, no és cap misteri. Per això, quan va anunciar una roda de premsa prèvia a la seva actuació al FIB de 2004, hi havia força expectació. Allò va ser tot un despropòsit. Els responsables de premsa del festival anaven de corcoll convocant i desconvocant la cita a diferents hotels de Castelló i Benicàssim. Finalment, la trobada es va fer a l’àrea de premsa del festival i va ser tot un despropòsit, amb el senyor Lou Reed amb constant cara de gos, responent amb escarafalls o amb simples monosíl·labs. L’encarregat de premsa no s’ho podia creure, ja que havia estat el mateix músic qui havia dit que volia fer aquella trobada amb periodistes. Això sí, quan va pujar al vespre a l’escenari, es va comportar com el mestre que era.
Sala La Mirona
Salt (11/03/2016)
Explica la llegenda que, durant el mandat de Kamehameda I (1758-1819), quatre guerrers de la cort hawaiana van obtenir poders per dominar la plebs amb la música. L’emperador, alarmat, els va fer arrestar i els va llençar al volcà Kilahuea. Però el mal ja estava fet, i el seu culte va seguir viu en forma de llegenda. Los Tiki Phantoms van viure ocults en les tenebres fins que el 2006, aquests músics sorgits de l’ultra-tomba van enregistrar el seu primer LP.
Sala Studio 54
Barcelona (17/03/1987)
Les primeres passes al món de la música, amb el fanzine Voll-Ker sota el braç, em van portar a conèixer el que s’amagava al darrera de les bandes del rock, com les discogràfiques o les agències de management. Les meves passes em van dur fins a Steep Management, que tenien la seva oficina a Les Rambles, a l’edifici on hi havia una botigueta coneguda per tothom, ja que era l’única que tenia una màquina per a fer xapes. Portaves el teu disseny, i et feien un badge personalitzat. A Steep vaig conèixer a personatges com Ramon Beltran o Ernest Casals, que portava el segell discogràfic. Allà no era gens difícil creuar-te amb la gent de Los Rebeldes, Brighton 64 o Telegrama, sabent que allà al darrera s’amagava un bon negoci i conèixer l’entramat d’una incipient i inexperta indústria musical.
Sala Zeleste
Barcelona (08/02/1986)
Només per construir un disc com Piknik caleidoscópico (Victoria, 1986), Los Negativos en mereixerien un monument. Un d’aquells treballs fets contracorrent que, amb una base pop, va treballar amb sons inèdits i exòtics que van encaixar perfectament amb unes lletres carregades de surrealisme al·lucinogen. Com a curiositat, el desembre de 1984 vaig tenir la meva primera i única ocasió de fer de programador de concerts a La Setmana Jove de Sants –a les Cotxeres del barri– on vaig organitzar una nit pop amb ells i Hotel (exTelegrama). Curiosament, el seu guitarrista, Robert Grima, amb els anys s’ha convertit en un dels promotors i programadors més importants de l’Estat al capdavant de Live Nation España.
Sala Apolo
Barcelona (21/12/2013)
Recordo els primers anys 80 tornant a corre-cuita de la sala Zeleste del carrer Argenteria per agafar el darrer bus –el 57– que em portés fins el barri. Sovint hi trobava també un jove pèl roig que, carregat amb un aparatós instrument musical, també feia la mateixa carrera per no arribar a casa passades les hores bruixes. Dins d’aquella funda negra hi havia un saxo, i a poc a poc va anar obrint-se pas en el món de la música; com a peça clau en la segona etapa de Los Rebeldes, al capdavant de Nel·lo y la Banda del Zoco, creant mil projectes, posant la seva bufera al servei de qualsevol amic, acompanyant-se de Los Saxofonistas Salvajes o quadrant cercles amb Los Mambo Jambo. Dani Nel·lo ha estat sempre aquí i seria impossible pensar en la música de Barcelona sense les seves aportacions.
Plaça Reial
Barcelona (22/12/1989)
És curiosa la correlació de noms dels projectes de María Rodríguez-Rey. Va començar en una banda paral·lela dels germans Gil al marge de Brighton 64, anomenada Los Novios. Quan el nuviatge va acabar, María va formar banda amb els seus amants, que eren Jordi Vila (Los Novios, Wom A-2, Las Flores del Mal), Miquel Monfort ‘Mix’ (Pop la Cara, La Ley Seca, Justo y los Pecadores, BB Sin Sed), ‘Niño’ Javier Martín (Pop la Cara) i Eduardo Martínez ‘Duddy’ (Los Rápidos i Los Burros). Van enregistrar un únic disc l’any 1988 per La Fábrica Magnética produït per Robin Wills (Barracudas, The Fortunate Sons) ple de power pop de luxe i rock d’arrel nord-americana, però mal distribuït i pitjor promocionat.
Sala Salamandra
L’Hospitalet de Llobregat (06/12/2010)
Dir que Lordi són uns freaks eurovisius és potser una reiteració de conceptes, ja que el devaluat festival s’ha convertit en una fira d’atraccions on el públic prefereix buscar el riure abans que la qualitat musical. Aquesta banda lapona va portar el heavy metal al festival, i van sortir-ne guanyadors per sorpresa amb la cançó “Hard Rock Hallelujah”. Tot això, amanit amb una posada escènica impactant amb decorats de cartró-pedra, elements extrets del tren de la bruixa i capes de maquillatge terrorífic.
Sala Studio 54
Barcelona (15/02/1985)
Amor i odi. Sovint costa separar l’artista de la obra. He admirat sempre a Loquillo; tinc gairebé tots els discos de la època amb Sabino Méndez, i els seus concerts són un veritable pols de rock and roll, sigui amb la formació que sigui. Però quan obre la boca, quan fa declaracions amb to irrefutable, quan hi ha un excés d’arrogància en cada paraula, allà és on cau el mite. I necessito posar-me La mafia del baile (Hipavox,1985) per recuperar part de la fe.