Categoria: 45 revolucions

Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona (13/06/1995)

El dia abans de tocar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys juntament amb Ugly Kid Joe, Van Halen i Bon Jovi, els Pretenders van estar actuant també a la Plaça de Toros d’Osca i cap allà vam anar!  De tots és coneguda l’agressiva militància vegetariana i pels drets dels animals de Chrissie Hynde, i per tant sobtava no només que l’haguessin contractat, sinó que hagués acceptat actuar en un espai on habitualment es massacren a les bèsties. Anys després, en una nit de copes, el promotor –que li va fer també de xofer– m’explicava aquest viatge amb Chrissie Hynde cap a Osca, gairebé sortint per la finestra del cotxe per llençar-li tota mena de motherfuckers al conductor d’un camió de porcs que circulava per l’autopista.

Madcool Festival

Madrid (16/06/2016)

Per veure a The Who sempre m’ha calgut viatjar. L’any 2006 estava anunciat un concert seu al Palau Sant Jordi, però la fluixa venda d’entrades va obligar a cancel·lar-lo. El concert més proper de la banda anglesa va ser a Saragossa, i allà es va sentir més accent català que no pas ‘manyo’. Deu anys després, em vaig desplaçar fins al Madcool madrileny per poder gaudir de “I Can’t Explain” o “Baba O’Riley” en viu i en directe, amb Pete Townshend fent molinets a la guitarra i Roger Daltrey fent volar el micro per sobre del cap.

Amb la missió divina de portar el rock texà arreu del món i un repertori centrat en dones, cotxes i alcohol, Billy Gibbons i Dusty Hill van rebutjar el 1984 una oferta milionària de la marca Gillette a canvi d’afaitar-se les barbes. Indomables i autèntics, en 50 anys de carrera no han canviat ni de formació ni de mànager i productor (Bill Ham).