Backyard Babies – 2019

Sala Razzmatazz II

Barcelona (01/05/2019)

Formar part de la família de l’staff del Ruta 66 m’ha portat també a descobrir meravelles com les de l’escena rockera escandinava, amb grups com Hellacopters, Turbonegro, Gluecifer o Backyard Babies. Encara recordo entrar a l’atapeïda sala Mephisto de Barcelona per aconseguir una foto decent del guitarrista Dregen que funcionés perfectament a la portada de la revista. Poden passar els anys, que la banda no ha perdut ni un gram de la seva força en directe.

Behemoth – 2019

Sala Razzmatazz

Barcelona (18/01/2019)

Creus invertides, missatges satànics, ocultisme i blasfèmies. Aquesta banda polaca ha passat del black metal a un mètal pagà ple d’influències, on el cantant Nergal –Adam Darski— és l’únic component que ha sobreviscut i ha fet créixer la banda des de la seva formació el 1991. Amb una escenografia farcida de pentagrames, elements satànics i religiosos, en els seus directes tampoc hi manquen les dosis necessàries de sang i fetge.

Billie Eilish – 2019

Palau Sant Jordi

Barcelona (02/09/2019)

Què té aquesta noia de 17 anys que ha captivat un sector tan ampli de públic? Una de les claus és, sens dubte, la presentació d’un realisme brut que enllaça amb els ‘little monsters’ de Lady Gaga i amb el lletgisme que va manipular Marilyn Manson, tot fugint de l’estètica edulcorada per Disney de les grans dives del mainstream. A Eilish no li importa vestir amb robes amples i coloraines cridaneres, un estil propi que ha connectat amb un públic mil·lennial –que just ha superat l’adolescència– amb ganes de trobar referents propis. Un fenomen de temporada que va convèncer amb la seva espontaneïtat a l’escenari del Palau Sant Jordi.

Blowfuse – 2019

Poble Espanyol

Barcelona (03/08/2019)

Se’l veia venir. Òscar Puig –cantant de Blowfuse– i la resta de la seva banda són d’aquells músics dels punk-hardcore que no els agrada estar gaire estona tocant de peus a terra. Part del públic del festival Barna’N’Roll ho sabia, i el van interpel·lar perquè es llancés. La distància entre escenari i públic era enorme, i molts pensàvem que no seria capaç de fer-ho. Però mai se sap, i per tant era qüestió d’endinsar-se entre el públic, buscar ràpidament un bon lloc i tenir la càmera preparada: fos quin fos el resultat, la imatge seria espectacular. Per fortuna, va saber mesurar perfectament el seu salt, i el públic el va rebre amb els seus braços sense haver de patir cap costella trencada, ni haver de recollir la dentadura del terra.

Burning – 2019

Sala La (2)

Barcelona (04/10/2019)

En els 35 anys que porto fotografiant tot el que es mou a sobre d’un escenari, he viscut moments molt divertits, molt avorrits, interessants, emocionants, rutinaris o extraordinaris. Però sens dubte, guardaré al disc dur de la memòria el 4 d’octubre de 2019, quan en Johnny Cifuentes dels Burning se’m va acostar, al final de la seva darrera actuació a Barcelona, per donar-me la mà mirant-me sincerament als ulls. Sí, li vaig donar la mà mentre l’altra aguantava la càmera i disparava. Sóc així, què hi farem. Han estat moltes dècades seguint a Burning, gaudint de tots els seus concerts, plorant la mort de Pepe Risi o celebrant l’amor pel rock’n’roll amb abraçades cada cop que ens hem trobat, ja sigui en els escenaris o en el seu bar, el Cocodrilo Rock Bar del barri de Batán a Madrid. Agraïment infinit, Johnny. Moltes gràcies per tantes nits de rock’n’roll.

Clara Peya – 2019

Auditori de Girona

Girona (28/02/2019)

Activista feminista i pianista genial, Clara Peya s’ha obert un espai propi on la emoció i la reivindicació van per parts iguals. Una actitud que ja va destacar amb el grup Xazzar quan van guanyar del concurs Sona9 l’any 2006. El seu estil lliure i apassionat amb el piano fa que les seves actuacions tinguin una emoció singular on cada nota va lligada amb un missatge.

Crisix – 2019

Parc de Can Mercader

Cornellà de Llobregat (13/07/2019)

El metall català viu una renovació constant, encara que no s’acabi de veure reflectida en els grans mitjans de comunicació. Crisix són una banda igualadina enquadrada dins dels corrents del thrash, amb un directe espectacular que els ha portat a tocar, després de conquerir el mercat local, a tota mena de festivals metàl·lics d’arreu d’Europa.

Florence the Machine – 2019

Palau Sant Jordi

Barcelona (20/03/2019)

Lleugera i dinàmica, els moviments de Florence Welch a sobre d’un escenari són eteris, àgils i propers a una fada del pop independent. Tota una gran dama dels escenaris que hipnotitza amb la seva veu i els seus moviments, creant una figura de culte al seu voltant que segueix la mitologia d’Steve Nicks, Kate Bush o Siouxie Sioux.

Frank Carter – 2019

Festival Primavera Sound

Barcelona (01/06/2019)

Veure a aquest britànic i a la seva banda, The Rattlesnakes, a sobre d’un escenari és una experiència digna de ser viscuda. A les seves actuacions, la ràbia i la festa s’uneixen, tal i com es demostra cada cop que sonen cançons com “I Hate You”. Entre el pop intens, els screamo i el hardcore sempre te el sa costum de passejar-se per sobre les testes del públic en cada actuació. I aquesta és, evidentment, la imatge que molts fotògrafs busquem: el músic per sobre d’un fideuà de mans i caps; el moment d’eufòria que desitja qualsevol festival. 

Jim Jones – 2019

Sala Razzmatazz III

Barcelona (16/01/2019)

Una foto a la que li tinc una estimació especial, on es pot veure la sang, suor i llàgrimes per propagar la paraula del rock entre els feligresos. La mirada convençuda de Jim Jones ho diu tot, i la sang del dits no fas més que reafirmar el seu convenciment.

King Diamond – 2019

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (04/07/2019)

Vaig a King Diamond per primer cop l’any 1986, quan van convertir l’escenari del Palau d’Esports amb un castell del tren de la bruixa, on per cada finestra anava apareixent tot un mostrari d’escenes entre kitsch i suposadament terrorífiques que il·lustraven les cançons del músic danès. Un imaginari que sempre l’ha acompanyat com a King Diamond i com en el seu alter ego Mercyful Fate, on els monstruosos maquillatges facials i les creus invertides són marca de la casa.

Pete Doherty – 2019

Sala Sidecar

Barcelona (17/08/2019)

Del cel a l’infern pel camí de les drogues. Molts recordaran un concert de Pete Doherty a un Primavera Sound en que es va posar a cantar a mig metre del micròfon, tot convençut que era a lloc. Capaç dels concerts més fantàstics i dels desastres més totals, des de fa uns anys ha trobat la seva pau al districte santcugatenc de La Floresta. Allà fa vida de veí, i sovint treu la pols a la seva guitarra i fa algun concert acústic en algun bar de la contrada. I de vegades, creua el Tibidabo i es planta a la sala Sidecar per oferir un concert sorpresa completament casolà, on fins i tot els seu quisso hi està convidat. Per poder aconseguir una entrada per algun d’aquests concerts –desendreçats i caòtics com el seu autor– hi ha qui ha arribat a oferir 500 euros.

Rosalia – 2019

Palau Sant Jordi

Barcelona (07/12/2019)

L’endemà de la seva primera actuació al Palau Sant Jordi, totes les portades dels diaris es rendien davant Rosalia. Molt poques vegades havia passat amb un artista pop, i moltíssim menys amb un músic de casa nostra. Després de només un any de gira d’El mal querer (Sony Music, 2018), la diva de 26 anys de Sant Esteve Sesrovires ha trencat amb totes les normes de la indústria musical: ha seduït un públic devot i expectant, s’ha posat en boca de tothom, ha creat tendències estètiques, ha rebentat xarxes socials, ha estat cap de cartell de grans festivals –Primavera Sound, Sónar, Madcool, BBK–, ha guanyat des de Grammy Llatins fins a Premis Enderrock, Alícia i ARC i, a més, fa la impressió que això no ha fet més que començar i que la seva llegenda encara ha de néixer.

Slash – 2019

Sant Jordi Club

Barcelona (12/03/2019)

És increïble com poden coexistir en una mateixa banda dues personalitats com la d’Slash i la d’Axl Rose. Un és extravertit i proper, no té cap problema en deixar-se fotografiar de prop, mentre que l’altre sempre ens vol el més lluny possible, és esquerp i mai saps quan començarà un concert seu. I tenir gairebé a tocar a aquest gitano del rock and roll és tot un luxe. Tens davant del teu objectiu a una part important de la història del rock, a una iconografia viva del gènere, a algú que ja és immortal per la seva aportació al món de les sis cordes.

Steel Panther – 2019

Sala Razzmatazz II

Barcelona (11/02/2019)

Sembla increïble com la paròdia pot ser aclamada com un invent original. Tot va començar com una banda tribut a Van Halen, i van començar a construir la seva llegenda inventant-se que eren una banda en actiu des de l’any 1988, i que han sabut conservar-se gràcies a la laca pel cabell, les jupes de cuiro i portar pantalons estrets a ratlles. Els seus directes són espatarrants, jugant amb tots els tòpics del heavy metal, amb posats forçats, veus agudes i punys enlaire, fins el punt que part de la parròquia metàl·lica els han acabant acceptant com un dels seus.

Suede – 2019

Festival Primavera Sound

Barcelona (31/05/2019)

Quin plaer és retrobar-se amb l’animal escènic de Brett Anderson, sobretot si es dedica a recrear les millors pàgines de Suede. Megalòman com ell sol, no s’està mai de deixar-se estimar per les primeres files mentre un focus directe l’apunta a ell i només a ell, deixant en segon terme als components de reformació constant de la banda. Dels centenars de fotos que tinc d’ells he volgut triar aquesta com a homenatge al companys i amics que trobo sempre als fossats dels concerts.

TH’ Booty Hunters – 2019

Sala Rocksound

Barcelona (25/12/2019)

Si hi ha un dia a l’any on és gairebé impossible trobar un sol grup a sobre d’un escenari, aquest és sens dubte el dia de Nadal. Però el grup del Baix Llobregat ha aconseguit trencar aquesta norma i, des de fa uns quants anys, l’escenari del Rocksound s’ha convertit en un dels espais més esbojarrats que un es pot trobar en dates nadalenques. La gent hi arriba farta d’hores de dinars familiars, i amb moltes ganes de trencar les rutines i beure un bon grapat de cerveses i begudes espirituoses. El hillbilly, el rock empantanegat i el blues dels Th’ Booty Hunters no fa més que afegir benzina per a que la nit es converteixi en una vetllada inoblidable en molts sentits.

ZZ Top – 2019

Amb la missió divina de portar el rock texà arreu del món i un repertori centrat en dones, cotxes i alcohol, Billy Gibbons i Dusty Hill van rebutjar el 1984 una oferta milionària de la marca Gillette a canvi d’afaitar-se les barbes. Indomables i autèntics, en 50 anys de carrera no han canviat ni de formació ni de mànager i productor (Bill Ham).