A$AP Rocky – 2015

A$ap Rocky

Festival Sónar

L’Hospitalet de Llobregat (19/06/2015)

Per un agnòstic no gaire convençut en la música electrònica com sóc jo, el cartell del Sónar molt sovint és un jeroglífic difícil de resoldre. És tot un repte esbrinar què s’amaga al darrera de noms impronunciables, descobrir bandes que s’avancen al temps, deixar-se seduir per autèntics desconeguts o descobrir que aquests suposats desconeguts tenen milers de fans, com és el cas del raper nordamericà A$AP Rocky. Per sort, en alguns fossars tenim a companys experts com Toni Rosado del portal Scanner FM, que sempre ajuda amb els seus consells a treure tot el profit a les llargues jornades del festival.

Companyia Electica Dharma i Comediants – 2015

Festival Canet Rock

Canet de Mar (04/07/2015)

Amb els germans Fortuny hi ha una relació de proximitat gairebé familiar. Els meus germans grans eren companys d’estiueig a Torrelles de Llobregat, i amb ells van compartir les primeres gamberrades. L’11 de desembre del 1981 vaig demanar-li a la meva germana que m’acompanyés al concert del Palau de la Música amb la Cobla Mediterrània. Jo tenia 14 anys, i era el meu primer concert. El va seguir Catalluna, el concert del Palau Sant Jordi, la mort de l’Esteve i en Josep Fortuny, les separacions i els retrobaments, els concerts al Palau de la Música, les fotos als seus discos i una abraçada sempre sincera i emotiva cada cop que ens trobem en un escenari o al barri de Sants, on som veïns. La foto correspon al 40è aniversari de la Companyia Elèctrica Dharma, celebrat al Canet Rock, acompanyats per la bogeria visual dels Comediants. Un altre moment mític per emmagatzemar a la memòria.

Die Antwoord – 2015

Festival Sónar

L’Hospitalet de Llobregat (19/06/2015)

Hi ha escenes que no t’esperes en els minuts previs al començament d’un concert. El vocalista Ninja del duet sud-africà va sortir disfressat de Pikachu, es va plantar davant meu i va fer un salt antològic. Després d’una sortida així moltes vegades em ronda pel cap guardar la màquina i gaudir de la resta de les tres primeres cançons entre el públic. La feina ja estava feta. L’espectacularitat de Die Antwoord però, no esborra algunes de les acusacions que han rebut anys més tard de violació, abusos emocionals i agressions homòfobes que, de moment, ja ha apartat de diversos festivals.

Els Amics de les Arts – 2015

Sala Salamandra

L’Hospitalet de Llobregat (13/03/2015)

Molt sovint la foto es troba més enllà de l’escenari, entre el públic que, a més, ens mostra els signes del temps, les estètiques i els costums de cada època. És el cas d’aquest grup d’amics fent-se una selfi i utilitzant com a teló de fons l’actuació del quartet barceloní.

Els Catarres – 2015

Sant Jordi Club

Barcelona (23/04/2015)

He tingut la fortuna de seguir a Els Catarres des d’abans que “Jenifer” s’incrustés en la memòria col·lectiva. El primer cop que els vaig veure va ser a la Plaça d’Osca del barri de Sants, en una revetlla de Sant Joan en què els petards impedien sentir cap cançó, i també els he vist col·lapsant amb desenes de milers de persones l’Avinguda Maria Cristina a les festes de la Mercè de 2019. Però he volgut triar una foto més particular, feta a la sala amb més caliu de la ciutat, la menuda Sidecar. Amagat en els camerinos que hi ha a la part posterior de l’escenari, el cantant Èric Vergés em descobreix tafanejant amb la càmera.

Gertrudis – 2015

Festival Clòwnia

Sant Joan de les Abadesses (26/05/2015)

Els concerts dels vallesans Gertrudis són sempre explosions d’energia amb ritmes encomanadissos i espectacles festius en què el grup sap mostrar tota la seva maduresa, gairebé 20 anys després de la seva fundació. Pop mestís, rumba i músiques festives a càrrec d’una banda comandada per Xavi Ciurans a la veu, guitarres i salts, perfectament secundat per una formació compacta de músics, als qui tres anys d’aturada els van servir per agafar aire i volar més alt que mai.

Ghost – 2015

Sala Apolo

Barcelona (30/11/2015)

El suec Tobias Forge ha sabut crear tota una mitologia al voltant de la seva banda Ghost; ell és qui fa i desfà en la formació. Passa de coronar-se com a Papa Emeritus –amb quatre evolucions diferents– a fer-ho de Cardinal Copia, i es fa acompanyar per una banda completament anònima, que surt a actuar emmascaaradaa i que denomina Nameless Ghouls. L’espectacularitat de les disfresses, la simbologia religiosa que els acompanya en els shows, el secretisme que s’amaga al seu darrera i, sobretot, un repertori ferm i ben construït, els ha convertit en tota una llegenda.

Jamie Cullum – 2015

Festival Cruïlla

Barcelona (10/07/2015)

Renovador i revolucionari, o un elefant entrant en una botiga de Lladró? Cadascú pot tenir una opinió diferent sobre Jamie Cullum i les seves aportacions al món del jazz… però, oi que mola la foto? Doncs aquest salt des de dalt de tot del piano el fa a cada actuació i està perfectament estudiat. Directes que no són tant espontanis com semblen.

Jarabe de Palo – 2015

Sala Luz de Gas

Barcelona (20/12/2015)

L’any 2015 Pau Donés va anunciar que havia estat intervingut d’un càncer de còlon que li havia afectat també el fetge. Des d’aleshores la seva activitat es va veure reduïda, fins a arribar al retir dels darrers mesos. Però el seu compromís en la lluita contra el càncer va ser actiu i militant, i cada any organitzava un concert benèfic per aportar el seu gra de sorra contra la maleïda malaltia. D.E.P.

Judas Priest – 2015

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (25/07/2015)

Quan tenia 17 anys vaig tenir davant meu una disjuntiva: la mateixa setmana tocaven a Studio 54 els P.I.L. –amb Johnny Rotten dels Sex Pistols al capdavant–, i els Judas Priest al Palau d’Esports. Dos camins ben diferents, i només un ‘talego’ i mig a la foradada butxaca d’un adolescent; dos concerts que podien haver marcat un camí o un altre. La sort em va venir a buscar, i gràcies al programa de Catalunya Ràdio Tarda Tardà vaig guanyar-me l’entrada dels Judas Priest i vaig poder anar als dos concerts. Des d’aleshores, mai he fet fàstics a un concert amb mans banyudes aixecades ni a un altre de crestes erectes.

Martin Rodriguez – 2015

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (25/07/2015)

Parlar de Martín Rodríguez és fer-ho d’un dels personatges més entranyables que mai s’ha pogut trobar en la escena del rock cantat en català. Al darrera dels tambors de Sangtraït, la seva imatge de follet escapat del bosc –amb la seva llarga barba i els cabells blancs– va guanyar-se el cor del seus seguidors. Sempre afable, disposar a parlar de la seva passió, la música, i sempre amb un somriure als llavis. Martín ens va deixar als 64 anys; el 3 de gener de 2020 a Figueres per in infart.

Nick Cave – 2015

Auditori del Fòrum

Barcelona (21/05/2015)

Tenir al davant Nick Cave sempre és impressionant. Ha sabut convertir en un espectacle particular la seva gran expressivitat, la interpretació del costat més fosc de l’ànima i els racons inexplorats del cor. Una mirada seva pot intimidar, ja sigui des del piano o des de l’escenari d’un gran festival com el Primavera Sound, per fer-nos fora del fossar al final de les cançons de rigor per fotografiar-lo.

Nightwish – 2015

Rockfest

Santa Coloma de Gramenet (23/07/2015)

La presència femenina al món del heavy metal és minsa, però contundent. Aquesta banda finesa ha tingut a la seva formació diverses vocalistes al servei dels seu heavy èpic. És, sens dubte, el grup més emblemàtic del metall simfònic amb cantant femenina al capdavant. Tot i que el record de Tarja Turunen al capdavant és inesborrable, el grup ha sabut sobreviure al canvi de cantant gràcies a la força escènica i la qualitat vocal de Floor Jansen.

Paul Weller – 2015

Jardins de Pedralbes

Barcelona (02/07/2015)

Encara no sé com va caure a les meves mans una còpia del Sound Affects (Polydor, 1980) a principis dels anys 80; suposo que triant i remenant en alguna cubeta de saldos de Discos Castelló, o de qualsevol de les botigues mítiques que omplien el carrer Tallers. Però beneït va ser aquell dia! Aquella portada formada per collages, aquella manera d’entendre el pop amb respecte als clàssics però amb la energia de la joventut, aquelles cançons com “Start!”, “That’s Entertainment”, o “Pretty Green”,… Va ser una d’aquelles llesques de vinil negre que queden enregistrades en la memòria per la resta de la vida. Vaig coincidir amb el músic de Woking al festival dels Jardins de Pedralbes de l’any 2015. El fotògraf oficial del festival em va demanar que el cobrís aquella nit. A l’hora d’entrar a camerinos per fer-li la foto amb l’amfitrió de l’acte, el de seguretat em va dir, amb confiança, que estava nerviós i que no se’l molestés gaire. Així que tot va quedar amb la foto de rigor amb en Martín Pérez i una encaixada de mans per agrair-li tants anys de cançons.

Standstill – 2015

Sala Apolo

Barcelona (04/10/2015)

Està clar que per fotografiar a Standstill calia carregar-se de paciència. Sí, eren un grup que cuidaven la il·luminació, però pensant en l’efecte global escènic, i no en aquells carallots que ens interessa treure guapos a aquells que duen la guitarra a sobre. Però eren concerts el suficientment intensos, emotius i compactes com per no abandonar les primeres fileres durant la major part de l’actuació. I així, podíem esperar el moment en que els diferents elements –principalment sang, suor i llàgrimes– confluïssin a l’escenari per poder fer el click en el moment precís, i no quedar-me amb un grapat de píxels buits de contingut. Quan van fer el concert de comiat d’una carrera tan intensa i amb discos imprescindibles, a mi també se’m va caure la llagrimeta en saber que aquella màgia no es tornaria a repetir mai.

The Waterboys – 2015

Sala Barts

Barcelona (21/09/2015)

Vaig penjar la foto a les xarxes, la va veure Mike Scottt, li va entusiasmar i va comentar-li a la seva mànager que la volia com a imatge promocional. Es va posar en contacte amb mi per email, i l’acord va ser gairebé immediat i sense cap complicació. A més a més, al cap d’unes setmanes vaig rebre un paquet amb diverses còpies de la fotografia ampliada a mida pòster i signada per tota la banda. Des de fa uns quants anys, aquesta imatge s’utilitza per promocionar els concerts de The Waterboys. Tant de bo tots aquests contactes fossin sempre així de fàcils, ràpids i satisfactoris.

U2 – 2015

Palau Sant Jordi

Barcelona (05/10/2015)

L’any 1987 vaig agafar els trastos, i vaig decidir anar-me’n aa Madrid, a l l’estadi Santiago Bernabeu. L’ocasió s’ho valia; primer de tot perquè tocava la meva estimada Chrissie Hynde amb els seus Pretenders, per veure a un exClash com Paul Simonon amb la seva aventura com a Big Audio Dynamite, als UB40 i, esclar, per veure a U2 presentant l’històric The Joshua Tree (Island, 1987). Una altra experiència iniciàtica emmagatzemada a la memòria. Per què, de les vuit vegades que els he fotografiat he triat aquesta foto de la gira de 2015? Doncs perquè mostra el cantó més humà i menys messiànic de Bono, un instant capturat en una dècima de segon, una foto que el fa diferent.

Vintage Trouble – 2015

Sala Razzmatazz

Barcelona (10/02/2015)

El salt lateral del cantant Ty Taylor és ja tot un clàssic en les actuacions de Vintage Trouble, i ens ofereix una imatge impactant d’acord també amb la espectacularitat dels seus shows. El directe de la banda inclou baixades al públic i tota una col·lecció de salts i posats de contorsionista. Potser els seus discos no acaben de reeixir, però en directe no hi ha competència possible. Amb la fera ferotge de Ty Taylor al capdavant, el grup es cruspeix qualsevol espai, i deixa a tothom bocabadat a base de soul, rhythm’n’blues i rock’n’roll.