Sala La (2)
Barcelona (02/06/2010)
Aquesta banda del sud de Florida va definir-se com ‘el grup de rock més sexy del món’, a base d’oferir actuacions d’alt contingut sexual que s’acaben convertint en una mena d’alegoria al sexe brut i pecador.
Lady Gaga – 2010
Palau Sant Jordi
Barcelona (07/12/2010)
La irrupció de Lady Gaga al panorama musical va tenir l’efecte d’un elefant en una botiga de Lladró. Va trencar esquemes, va utilitzar el lletgisme com a bandera –els seu fans els anomena ‘little monsters’–, una estètica en constant mutació, un vestuari innovador fins el punt de convertir-se en tendència estètica, i uns espectacle on la sorpresa esclata a cada cançó. Musicalment ha sabut adaptar-se a qualsevol estil, ja sigui gravant un disc de duets amb el crooner Tony Bennet o traspassant la gran pantalla amb la pel·lícula A Star is Born (Bradley Cooper, 2018), amb la que va guanyar un Oscar a la millor cançó original per “Shallow”.
Lordi – 2010
Sala Salamandra
L’Hospitalet de Llobregat (06/12/2010)
Dir que Lordi són uns freaks eurovisius és potser una reiteració de conceptes, ja que el devaluat festival s’ha convertit en una fira d’atraccions on el públic prefereix buscar el riure abans que la qualitat musical. Aquesta banda lapona va portar el heavy metal al festival, i van sortir-ne guanyadors per sorpresa amb la cançó “Hard Rock Hallelujah”. Tot això, amanit amb una posada escènica impactant amb decorats de cartró-pedra, elements extrets del tren de la bruixa i capes de maquillatge terrorífic.
Monotonix – 2010
Festival Primavera Sound
Barcelona (25/05/2010)
Quan vaig arribar al recinte del Fòrum al Primavera Sound 2010, el company fotògraf Pablo Leoni em va animar a intentar arribar al concert dels israelians Monotonix a l’altra banda del recinte. Vam arriba-hi corrent, però no vam veure a ningú a sobre de l’escenari, tot i que la música sonava eixordadora pels altaveu. El grup havia decidit trencar convencionalismes i sortir directament a tocar per enmig del públic, demostrant que el rock’n’roll encara podia ser perillós, imprevisible, divertit, salvatge, bèstia i provocador; sobretot quan el cantant Ami Shalev es va fixar en la meva panxa, i sense pensar-s’ho dues vegades va decidir posar-se dins la meva samarreta.
She & Him – 2010
Sala Apolo
Barcelona (25/04/2010)
Tokio Hotel – 2010
Palau Sant Jordi
Barcelona (05/04/2010)
Tokio Hotel van ser un d’aquells fenòmens amb data de caducitat que sobrepassen el fet musical per centrar-se en la imatge i la joventut dels seus components. Una mescla d’influències indigestes de curta història, gairebé oblidada en la memòria. En els concerts d’aquesta banda vam haver de passar per una d’aquestes condicions que sovint ens demanen en forma de contracte: no publicar cap foto si abans no havia estat aprovada pel management de l’artista.