AC/DC
Palau Sant Jordi
Barcelona (31/03/2009)
Fotografiar la banda d’Angus Young és tot un luxe. És un grup que sap que ho deu tot a un públic fidel que els segueix des de fa dècades i que es renova gira rere gira. Encara que canviïn cantants i components, la gent sap què trobarà a cada concert: riffs de guitarra electritzants, himnes rockers i l’eterna autopista cap a l’infern del rock.
Palau Sant Jordi
Barcelona (19/12/2009)
No era ni la nit de Halloween ni Carnestoltes, però la banda madrilenya va demanar als seus seguidors que anessin disfressats al concert de fi de gira del disc Personas (Sony, 2009). La banda de Dani Martín va passar per maquillatge, i van quedar com si fossin extres del “Thiller” de Michael Jackson.
Palau Sant Jordi
Barcelona (20/10/2009)
L’any 2003 vaig poder estar dins dels camerinos d’Elton John al Palau Sant Jordi. Era l’encarregat de fer-li fotos al promotor Pino Sagliocco i a una sèrie de convidats d’alt nivell. Ell va intentar estar el més simpàtic possible dins la situació rutinària que significava haver de fer el mateix nit rere nit. En un moment donat, van regalar-li una samarreta del Barça amb el seu nom, i el van convidar a posar-se-la. Molt educadament va dir que ni parlar-ne. I sort que no ho va fer, ja que la mida de la samarreta era molt inferior a la de la seva panxa. La foto és d’uns anys després. L’Elton és un gat vell que ja sap que estem allà amb les nostres càmeres, i mai pot evitar un gest fugaç als nostres objectius.
Palau Sant Jordi
Barcelona (01/10/2009)
Les primeres visites de Green Day a Barcelona daten de principis dels 90 a cases ocupades: a l’Espai Jove La Bàscula o a la sala Garatge Club l’any 1994. Però l’èxit de “Basket Case” els va catapultar al gran públic, als estadis i a ser líders de la generació punk nascuda sota el sol de Califòrnia. Per tal de sobreviure, els Green Day saben que han de mantenir un públic constantment rejovenit, encara que això signifiqui haver de sacrificar els seguidors de la vella escola. Per això, els seus xous dels darrers anys tenen uns punts àlgids que podrien ruboritzar la cresta més erecta, amb tot de trucs fàcils per subratllar l’espectacle en comptes de la música.
Sant Jordi Club
Barcelona (14/07/2009)
Des de la nostra privilegiada posició darrera del visor de la càmera i des del fossat, aquesta terra de ningú que hi ha als concerts, era més que palpable que aquell senyor de 64 anys s’ho estava –literalment– passant teta. Ja no és el teatre que hi posen molts músics només trepitjar l’escenari, no. Fogerty estava gaudint de veritat com un marrec amb cada nota i cada acord que sortia de la seva immensa col·lecció de guitarres (mentre el seu nét li feia fotos des del fossat). Un concert d’aquells que perviurà a la memòria històrica dels que hi van assistir, i un repertori a prova d’atacs nuclears: “Green River”, “Have You Ever Seen the Rain”, “Born on the Bayou”, “Rock and roll Firls”, “Proud Mary” o “Rockin’ All Over The World”, l’essència del rock and roll americà. Una mostra rotunda que per fer un concert gairebé perfecte no calen grans muntatges, només unes grans dosi d’honestedat (brutal).
Palau Sant Jordi
Barcelona (21/09/2009)
Sóc conscient que som uns emprenyadors, que de vegades fem molt soroll amb les màquines, i encara en fèiem més en aquells temps d’aparells analògics on el click i la passada de rodet eren una simfonia que augmentava quan havíem de canviar la pel·lícula. En auditoris i teatres, sempre intentem ser el més discrets possibles; ajupits per no molestar la visibilitat, i moltes vegades contenint-nos de disparar en moments de màxim silenci, per no emprenyar i respectar a músics i a espectadors. Però hi ha vegades que alguns espectadors tenen la pell molt fina, com els que hi havia a primera filera per veure a Leonard Cohen en un local tan poc apropiat per la seva música com era l’antic Palau d’Esports de Barcelona. La cosa no va arribar a ser greu però sí desagradable, amb un personal queixant-se al crit de «jo he pagat la meva entrada» que va fer tot el possible per fer-nos fora.
Teatre de l’Ametlla de Merola
L’Ametlla de Merola (29/03/2009)
L’Ametlla de Merola és una petita colònia del Berguedà que, entre les seves virtuts, acull una de les representacions més antigues d’Els Pastorets. Manel, que hi van presentar el seu primer disc dins el Circuit Folc, van trobar l’atrezzo de centurions i soldats romans al backstage i no van dubtar a utilitzar-los per cantar “Roma”, ambientats amb aquells detalls tan originals.
Festival FIB
Benicàssim (16/07/2009)
Aquell 2009, les coses no van acabar gaire bé entre els germans Gallagher. El seu concert al FIB va ser una de les gotes que va fer vessar el got. El mateix grup el va qualificar com una “autèntica pèrdua de temps”. Els constants problemes de so van anar emprenyant al més murri dels germans –a la fotografia, Liam amenaça al tècnic de so amb tallar-li el coll–, i enmig de “Wonderwall” va abandonar l’escenari. Noel Gallagher ho va intentar solucionar, però el concert –i la banda– ja estava ferit de mort. Poques setmanes després, el 28 d’agost, una batussa entre els dos en un festival francès va acabar amb la història de la banda mancuniana.