Alicia Keys – 2008

Pavelló Olimpic

Badalona (30/11/-0001)

Alicia Augello-Cook Dean, més coneguda com a Alicia Keys, ha sabut créixer com a artista, més enllà de la maduresa qualitativa; i a sobre de l’escenari ha après prou recursos per deixar bocabadat al públic. Cantant, compositora, pianista, arranjadora, productora, actriu i també dedicada a les causes humanitàries, a Alicia Keys ja no li cal disfressar-se de diva perquè ja ho és. Ella sola, asseguda al piano sense cap més acompanyament, aconsegueix posar de peu qualsevol auditori que tingui al davant.

Eli ‘Paperboy’ Reed – 2008

Auditori del Fòrum

Barcelona (13/12/2008)

Nascut a Boston l’any 1982, Eli ‘Paperboy’ Reed va formar part d’una sèrie de músics que van voler reivindicar la música negre i el soul des d’un punt de vista revitalista i actualitzat. La seva primera actuació al Primavera Club 2006 a l’Auditori Fòrum va ser tota una mostra de força i poder que va acabar amb el públic desfermat pujant a l’escenari per ballar amb ell. 

Manolo Garcia – 2008

Parc del Fòrum

Barcelona (05/09/2008)

Sempre hi ha hagut una relació molt intensa, gairebé familiar, amb tot l’entorn d’El Último de la Fila. En la carrera en solitari de Manolo García, molt poques vegades han posat cap inconvenient per treballar, més enllà d’algunes normes bàsiques com no fer el que a casa no faries o accedir a zones reservades. En aquest concert al Parc del Fòrum de Barcelona, jo no estava gairebé bé de salut per una pancreatitis que començava a donar senyals de vida. Em van donar encara més facilitats del compte; com el fet de poder estar tot el concert a dalt de l’escenari. Des d’allà, vaig captar el moment en que el cantant es va llançar al públic, va navegar fins la barra, va demanar una cervesa i se la va buidar directament al cap en una xafogosa nit de setembre.

Sex Pistols – 2008

Festival Summercase

Barcelona (19/07/2008)

En el concert de P.I.L. de l’any 1987 a la sala Studio 54 de Barcelona, Johnny Rotten va ser rebut amb una veritable pluja d’escopinades. Anys més tard, quan els Sex Pistols van actuar al festival Summercase del 2008 van ser rebuts amb una pluja de gots amb beuratges, amb la mala sort que un combinat de Red Bull em va caure al damunt just quan entrava al fossat, amb la pudor i l’enganxifor que això suposa.

The Cure – 2008

Palau Sant Jordi

Barcelona (10/03/2008)

Sempre m’ha fascinat la figura de Robert Smith al capdavant de The Cure. Veure’l passejar pel backstage del Festival Acompanyat de Benicàssim acompanyat del braç de la seva mare, és d’aquelles imatges que no s’obliden fàcilment. Algú que ha cantat al costat més fosc de la humanitat, creador d’una imatge gòtica difícilment imitable, oferia una imatge de contrast veient la tendresa amb la que portava a la seva mare per festivals d’arreu del món. Però no hi ha foto; considero els camerinos un lloc de treball on la intimitat és més que respectable i, a no ser que el mànager, road mànager o encarregat de premsa de la discogràfica m’ho autoritzi i el grup hi estigui d’acord, mai trec la càmera. Màxim respecte.

Tom Waits – 2008

Auditori del Fòrum

Barcelona (15/07/2008)

Sovint em pregunten si encara hi ha algun concert que tingui la capacitat de posar-me nerviós. La resposta és clara, encara sento tremolor a l’estómac abans d’alguns artistes. És evident que enfrontar-se a la llegenda de Tom Waits amb totes les seves restriccions –dos temes des del lateral de l’inmens escenari de l’Auditori del Fòrum– és un d’aquells casos que em fan patir abans, durant i després del concert.