!!! – 2007

Festival Summercase

Barcelona (14/07/2007)

Quan !!! havien d’actuar a la jornada de tancament el Primavera Sound al CCCB, vam veure al seu cantant Nick Offer com pujava a l’escenari amb crosses i força afectat en la mobilitat. La nit abans del festival va tenir les seves conseqüències… Però un cop va començar el concert, aquell home ferit i derrotat va canviar radicalment. La música el va guarir, i va sortir amb l’energia habitual, acostant-se al púbic i buscant el contacte directe. Això sí, va estalviar-se fer els seus espectaculars salts.

Devo – 2007

Festival Sónar

Barcelona (16/06/2007)

Fa més de 40 anys, Devo van llençar a la societat la teoria sobre la ‘de-evolució’, segons la qual la raça humana estava iniciant un retrocés cap l’estat pre-racional. I sembla que el pas del temps no ha fet més que donar-los la raó. En directe, difonen els seus plantejaments crítics i el seu humor surrealista vestits amb un mono corporatiu i uns testos vermells al cap, que en el seu particular llenguatge són cubs d’energia inspirats en les piràmides maies.

Dover – 2007

Palau Sant Jordi

Barcelona (12/10/2007)

Amor i odi. Passar de l’anonimat més absolut a ser unes supervendes gràcies al seu segon disc, Devil Came to me (Subterfuge, 1997) i cançons com “Serenade”, “Loli Jackson”, “Devil Came To Me” o “Judas”. Del seu primer disc, Sister (Everlasting Records, 1995), només en van vendre 700 còpies; i van passar a vendre’n 800.000 en la seva invocació al diable, amb l’afegit d’un Premi Ondas i tota mena de reconeixements. Això els va portar a tota mena de rumorologies, enveges, rancúnies i comparacions impossibles que creixien de manera directament proporcional al públic que assistia als seus concerts. Amb els anys, la flama es va anar apagant fins a editar un incomprensible treball, I Ka Kené (Sony Music, 2010), basat en ritmes africans.

Erocktica – 2007

Sala Sidecar

Barcelona (05/10/2007)

Pots haver-ho vist tot a sobre d’un escenari, però sempre hi haurà una banda que voldrà fulminar totes les teves expectatives. Això va passar amb Erocktica, un grup que es defineix com a rock eròtic, extravagant i teatral per la lliure expressió i contra la censura. En altres paraules, la banda de Nova York –liderada per Pink Snow– té el xou més porc que s’hagi pogut veure en un escenari; amb escenes que no escaparien a qualsevol censura. La seva actuació al petit escenari de la sala Sidecar va sorgir arran del Festival Internacional de Cinema Eròtic de Barcelona.

New York Dolls – 2007

Sala Sidecar

Barcelona (09/11/2007)

A les quatre parets dels baixos de la Plaça Reial on habita la sala Sidecar he vist tota mena de concerts. Allà he vist l’escenari més atapeït de músics al concert de Pau Riba amb els Perucho’s presentant Astarotuniversdherba el desembre de 1998. Allà he anat al concert amb menys públic que he vist mai… de fet vaig ser l’únic que es va interessar per un concert programat del ‘jutge’ Rafael Subirachs en el Circuit ACIC, que finalment es va suspendre. I allà he assistit a la major quantitat d’ànimes amuntegades per metre quadrat en la festa grossa que Sidecar va muntar per celebrar els seu primer quart de segle d’activitat portant als mítics New York Dolls a rebentar la sala amb un concert memorable.

Peret – 2007

Plaça de Catalunya

Barcelona (21/09/2007)

Durant molts anys, la figura d’en Peret va viure entre el mite caspós de l’època franquista i l’eterna reivindicació per la seva innegable aportació al món de la rumba. Afortunadament, el temps l’ha posat en el lloc adequat de la memòria col·lectiva, i el seu llegat segueix estant d’actualitat. Un dia, a mitjans dels anys 80, vaig anar a buscar una sala del barri d’Hostafrancs, on hi actuava Diafragma 77; però la vaig trobar tancada, i s’havia transformat en una església evangèlica en plena zona gitana del barri. En sentir música a dins, vaig decidir treure el nas i em vaig trobar al ‘pare Peret’ –aleshores retirat del món de la música per dedicar-se a feines més espirituals– fent el ventilador amb una guitarra acústica i cantant “Cristo tiene poder, cristo es poderoso”, una tornada que anys després seria coneguda –canviant el ‘Cristo’ per ‘Barcelona’– i convertint-se en un dels himnes dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Quimi Portet – 2007

Auditori Barradas

L’Hospitalet de Llobregat (15/03/2007)

A la gira de presentació de Matem el dimarts i els divendres (Quisso Records / Música Global, 2007), en Quimi Portet em va proposar una juguesca. La cosa consistia en que en els concerts on hi anés, li fes un gest; aleshores, ell pararia el concert, faria aixecar a tothom de les seves cadires, i sense tocar ni una nota faríem una foto que semblés que allò era l’hòstia. Dit i fet, van ser diversos els concerts on em va presentar com ‘el millor fotògraf del mon’ (glups!) i aconseguia trencar la formalitat del concert per aconseguir uns petits instants de bogeria.

The Police – 2007

Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona (27/09/2007)

Abans de començar el concert, la road manager de la banda es va dirigir als fotògrafs i ens va explicar les condicions de la feina: tantes cançons, la llum que tindríem, l’òptica aconsellada i els límits bàsics per a la feina. I va afegir: “Entre la primera i la segona cançó, Sting es posa davant vostre i salta”. Tota l’espontaneïtat del gest vola pels aires. Tot està en un guió i programat segon a segon. No hi ha espai per a la màgia.

The Unfinished Sympathy – 2007

Festival FIB

Benicàssim (20/07/2007)

Recordo arribar al recinte del FIB a primera hora de la tarda, amb una calor de mil dimonis però l’objectiu era clar: recolzar a The Unfinished Sympathy. Tot i la buidor inicial que hi havia a l’escenari principal, la banda d’Èric Fuentes va sortir a per totes, a deixar tot els suor possible i a convèncer a cop de guitarra i cançons magistrals. I el miracle es va produir; poc a poc el recinte es va anar omplint fins a una capacitat més que satisfactòria. Molt d’ells, guiris incrèduls preguntant-se qui eren aquelles bèsties que hi havia a l’escenari.