Iggy Pop – 2005

Festival Primavera Sound

Barcelona (27/05/2005)

El primer cop que vaig fer fotos a la ‘Iguana de Detroit’ va ser al demolidor concert que va fer a Studio 54 l’any 1988, amb la màquina d’amagat i havent de fugir pel mig del bestial pogo dels encarregats de seguretat i del road manager, que no veien amb bons ulls un intrús fent fotos. Amb els anys, tant Iggy com jo ens hem domesticat però seguim tenint ganes d’ensenyar el rock’n’roll en l’estat més directe a dalt i a baix dels escenaris.

Kaiser Chiefs – 2005

Festival FIB

Benicàssim (06/08/2005)

El primer cop que vaig veure als Kaiser Chiefs eren teloners d’U2 a l’estadi Anoeta de Donosti. Al meu costat, al lateral de l’escenari, hi tenia uns marrecs que també havien fet de primers teloners dels irlandesos, un grup amb nom d’arxiduc: Franz Ferdinand, que es miraven els salts i les cabrioles que Ricky Wilson feia des del seu racó de l’escenari. Poc a poc, la banda de Leeds va anar trobant un lloc còmode en els festivals indies , arribant a ser caps de cartell del FIB o el Summercase. Amb un repertori ferm i amb hits com “I Predict a Riot”, van convertir els seus directes en espectacles participatius i festius.

R.E.M. – 2005

Palau Sant Jordi

Barcelona (09/02/2005)

Va ser una banda sobrevalorada? Van trair als seus seguidors en arribar al rock d’estadis? Els R.E.M. són una banda plena de contradiccions, però també amb un bon grapat de cançons a prova de bombes i una trajectòria musical que mai va abandonar el risc en la composició. A més, Michael StipeMike Mills i Peter Buck van saber-ho deixar quan estaven en el punt més alt de la seva popularitat i –de moment– no han caigut als cants de sirena d’una gira de retorn.

Sílvia Pérez Cruz – 2005

Casino de l’Aliança

Barcelona (12/01/2005)

És difícil d’expressar la calidesa vocal de Sílvia Pérez Cruz. Qualsevol adjectiu queda petit quan la cantant de Palafrugell puja a l’escenari i comença l’actuació. Qualsevol estil, qualsevol música s’adapta a una veu que hipnotitza en qualsevol format. Fotografiar-la és tot un plaer, ja que la seva implicació amb el repertori és absoluta i sentida.