David Byrne – 1997

Doctor Music Festival

Escalarre (13/07/1997)

Sempre haurem de destacar la tasca de Neo Sala al capdavant de Doctor Music quan va crear el seu propi festival, el Doctor Music Festival –el ‘festival del a vaca’–, i va construir tota una ciutat del rock a les Valls d’Àneu.  Com si fos un Fitzcarraldo travessant valls i muntanyes, en la primera edició va aconseguir portar fins allà a David Bowie, Suede, Blur, Sepultura, Lou Reed, Iggy Pop o a Patti Smith –ben acompanyada per Michael Stipe dels R.E.M.– que va arribar vomitant les primeres papilles per culpa de les corbes del camí i d’un accidentat viatge. Ah! I recordem també el mític concert de Bad Religion amb l’espontani que va immortalitzar la frase ‘tu estás gordo, eres un vendido, y estás calvo‘ abans que Greg Graffin li etzibés una empenta. En les següents edicions, les vaques van comptar amb la companyia d’Alice Cooper, Rage Against the Machine, Sopa de Cabra, Sheryl Crown, Simple Minds, Nick Cave, Gary Moore, Beastie Boys, Texas, Love of Lesbian, Pulp, Slayer, Deep Purple o Bob Dylan demanant estufes a l’escenari. De manera bastant similar també vam tenir a David Byrne, que va aparéixer damunt l’escenari amb un vistós, llampant i aparatós abric de color rosa.

Kiss – 1997

Palau d’Esports

Barcelona (30/06/1997)

Per a algú que ha tingut el grup de Detroit com uns herois d’infantesa, la possibilitat de fer-los fotos es converteix en tota una experiència. Més conscients que ningú del poder de la imatge, saben que una foto pot valer més que un grapat de cançons mediocres. Per tant, els tres temes que ens autoritzen a fer se’ls passen mirant tots els objectius, traient la llengua i fent tota mena de postures de cara a la galeria.

Machine Head – 1997

Sala Zeleste

Barcelona (24/11/1997)

Veure un guitarrista com el canadenc Logan Mader és tot un espectacle, ja sigui acompanyant a Machine Head o a Soulfly. No només per la seva tècnica a les sis cordes, sinó per l’entrega que té durant les seves actuacions, saltant i malbaratant energia. Per si no fos poc, és també un reconegut productor que ha treballat en gravacions de Five Finger Death Punch, Media Lab, Gojira, Fear Factory, Cavalera Conspiracy, W.A.S.P. o Hamlet.

No doubt – 1997

Palau d’Esports

Barcelona (04/10/1997)

Podien haver quedat com un one-hit-wonder, però No Doubt i la seva cantant Gwen Stefani van saber sobreviure a l’èxit massiu de “Don’t Speak”, tot i que la seva època de regnat va ser el primer lustre dels anys noranta. Durant el segle XXI, el grup ha tingut diverses resurreccions.

Prodigy – 1997

Festimad

Móstoles (Madrid) (03/05/1997)

Te n’adones que et fas gran quan vas a un festival i descobreixes que no coneixes a un dels caps de cartell. Al Festimad de Móstoles de l’any 1997, tots coneixíem els noms de la part de dalt del cartell com Dover, Suede –que no van voler tocar perquè el seu nom sortia després del d’Extremoduro–, Beck, Henry Rollins o Sick of It All. Però allà hi havia el nom de The Prodigy, que no quadrava… l’escena electrònica s’obria pas en els festivals del rock. Després de fotografiar-los durant les tres primeres cançons, els de la colla amb la que vaig anar fins allà ho vam tenir molt clar: agafar el cotxe, fugir d’allà i refugiar-nos al bar Cocodrilo Club regentat per Johnny Cifuentes dels Burning i acabar la nit brindant pel rock’n’roll.

Ray Charles – 1997

Poble Espanyol

Barcelona (16/07/1997)

Nascut a Albany (Georgia) l’any 1930 i mort a Beverly Hills (Califòrnia) el 2004, Ray Charles és un nom imprescindible per entendre la història del soul y el r’n’b. El mateix Frank Sinatra el va definir com «l’únic geni de veritat a la indústria musical”. Va quedar-se cec quan tenia tres anys, en complir els deu ja va col·locar el seu primer disc a les llistes d’èxits. L’any 1950 va aconseguir el seu primer número 1 amb “Baby, Let me Hold Your Hand”. A partir d’aquell moment, la seva carrera es va alçar com un clàssic de la música, fins el punt que la seva versió de “Georgia On My Mind” va ser proclamada com la cançó per excel·lència de l’estat nordamericà, tot i que la lletra del tema parla d’una noia.