Gwar – 1996

Sala Garatge Club

Barcelona (14/02/1996)

Abans d’entrar a la desapareguda sala Garatge Club ja sabia que aquella nit em trobaría una colla de freaks i que veuria coses increïbles a l’escenari. Dues hores després vaig sortir pels carrers del Poblenou tacat de dalt a baix amb tota mena de coloraines dels diversos líquids que ens havien llançat, fregant-me els ulls per la bestiesa que acabava de viure.

Marilyn Manson – 1996

Sala Bikini

Barcelona (08/12/1996)

El primer concert de Marilyn Manson va ser un autèntic perill. La sala Bikini era plena de gom a gom i la calorada la convertia en un infern. Els fotògrafs vam haver de treballar enfilats a les barres. La mitologia del personatge començava a créixer, la banda era una bomba a punt d’explotar, i les escopinades volaven en els dos sentits de l’escenari. Llàstima que després es va domesticar i la seva atracció ja no anava més enllà del que pot oferir el tren de la bruixa de qualsevol fira.

Obrint Pas – 1996

Sala Nexus

Vic (28/09/1996)

Ser un dels membres fundadors de la revista Enderrock m’ha portat a l’apassionant circumstància de poder veure com una banda neix, creix i fins tot desapareix. Aquest va ser el cas del grup de la capital valenciana. Quan tot just eren un xavals adolescents, ja vaig tenir la oportunitat de fotografiar-los quan es van presentar al segon Concurs de Maquetes Enderrock –predecessor del Sona9–. Van guanyar-lo exaequo amb els gironins Zitzània després d’actuar a la mítica sala Nexus al llunyà Mercat de Música Viva de Vic de 1996.

Piorreah – 1996

Ateneu de Nou Barris

Barcelona (30/05/1986)

Nascuda l’any orwellià de 1984, la banda es va convertir en l’excepció més punk en una escena on el hardcore pujava graons. Conscienciats i solidaris, van actuar en actes de suport a la Plataforma Unitaria Antirepresiva de Jóvenes (PUAJ), impulsada desprésd’unes detencions indiscriminades de punks a la plaça Reial de Barcelona el 1986.

Porco Bravo – 1996

Sala Apolo

Barcelona (30/12/1996)

El primer cop que vaig veure els Porco Bravo eren teloners dels noruecs Turbonegro a la sala Razzmatazz 2 l’any 2014. L’impacte de la banda de Baracaldo va ser brutal; tenien una actitud a l’escenari de les que m’agraden: directes en que passen constantment coses durant tota l’actuació, i on no tens ni un moment per anar a buscar una cervesa a la barra. Són capaços de treure una taula de surf per anar per sobre dels caps del públic, oferir salts espectaculars, focs artificials o agafar el setlist, grapar-se’l a la panxa i calar-li foc. A partir d’aquella primera actuació vaig intentar anar-los a veure allà on calgués, encara que hagués de creuar tot Euskadi per plantar-me a la festa major d’Irun. No cal a dir que fora de l’escenari tots eren un tros de pa i la millor companyia per anar a fer unes cerveses després del concert.

Tina Turner – 1996

Palau Sant Jordi

Barcelona (18/09/1996)

Quan ningú no en donava ni un duro i amb la vida desnonada pels maltractaments del seu exmarit Ike Turner, Mark Knopfler va apostar per Tina Turner i li va produir el disc Private Dancer (Capitol, 1984), que li va rellançar la carrera i va situar aquesta figura imprescindible el més amunt possible. Amb dignitat, el 2013 va decidir allunyar-se dels escenaris i es va prendre un retiradada d’or a Suïssa.