Bon Jovi – 1995

Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona (13/06/1995)

La discogràfica ens va citar en l’hotel Arts per la roda de premsa prèvia al concert de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, i per lliurar-li a la banda el corresponent disc d’or per les vendes de These Days (Mercury Records, 1995). Com passava sovint, el grup es va retardar més del que seria convenient. Algun company de revista heavy va descobrir que a la sala del costat, casualment hi havia una trobada de sindicalistes del sector del metall. La reacció dels més peluts va ser ràpida, i es van acostar als treballadors puny en alt i animant-los amb un “companys del metall, estem amb vosaltres!”. Al vespre, el grup de Jon Bon Jovi va ser més puntual a l’hora de sortir a l’escenari, després de les actuacions d’Ugly Kid Joe, The Pretenders i Van Halen.

Dr. No-Dani Macaco – 1995

Sala KGB

Barcelona (15/07/1995)

És curiós com a la escena barcelonina, el mètal i les seves variants no hagin acabat mai de quallar, tot i tenir un públic fidel que no defalleix amb el pas dels anys. Però en canvi, l’escena de les músiques de fusió sí que ha trobat un ressò que sovint fins i tot és desproporcionat. Aquí tenim com a exemple el cas d’en Dani Carbonell, que va començar amb un projecte proper al nu-metal anomenat Dr. No, que li va garantir un contracte amb la multinacional Sony per cinc discos, però només en van publicar un, Pamechu ‘N Boue (1995). En canvi, al capdavant de Macaco ha aconseguit moure’s per mig món i dur a terme una carrera hiperactiva.

Eric Clapton – 1995

Palau Sant Jordi

Barcelona (05/05/1995)

Sovint em pregunten quan van començar els músics a enviar-nos a fer fotos a la taula de so. La llegenda diu que va ser a partir d’un concert d’Eric Clapton als Estats Units, on un parell de fotògrafs es van esbatussar al fossat. El guitarrista es va desconcentrar i va decidir que ja no volia ningú entre ell i el públic. A la gira de 1995 presentant From the Craddle (Warner, 1994) encara el vam tenir a prop. En les visites posteriors de 1998 i 2001, ja vam estar confinats a la distància.

Hole – 1995

Sala Zeleste

Barcelona (05/04/1995)

Just quan feia un any del suïcidi de Kurt Cobain, la seva vídua Courtney Love, al capdavant de Hole, va estar actuant al temple del rock del carrer Almogàvers. Un concert per a la història en que la cantant va voler tenir contacte directe amb el públic i descarregar tota la mala llet en forma d’energia guitarrera. Aquell matí, la discogràfica havia convocat una roda de premsa, però només van aparèixer el músics de la banda i, a més, van prohibir expressament fer qualsevol pregunta relacionada amb Kurt Cobain i Nirvana.

James Brown – 1995

Poble Espanyol

Barcelona (10/07/1995)

La nit de Nadal de 2006 ens va deixar James Brown. En el seu record, aquesta foto presa del 10 de juliol de 1995 al Poble Espanyol de Barcelona. Esperem que la seva ànima no vagi a l’infern: no s’ho mereix. Però sí que desitjo que el diable passi comptes amb el promotor d’infausta memòria que va organitzar la gira de 1997 i que, després de suspendre els concerts, va fugir amb els diners de la taquilla i no va tornar ni un duro de l’època.

Robert Plant – 1995

Palau d’Esports

Barcelona (06/07/1995)

Al dia següent del concert de Robert Plant i Jimmy Page al Palau d’Esports de Barcelona, jo estava fent fotos al concert del recentment desaparegut Luis Eduardo Aute al Poble Espanyol. Quan no portava ni dues cançons al fossat, em va venir el Willy, el cap de seguretat, i amb el seu accent argentí em va demanar si duia rodet –cosa evident, ja que estava fent fotos– i que l’acompanyés a un bar del recinte. Allà estava ni més ni menys que Robert Plant, el cantant dels mítics Led Zeppelin, amb una cervesa a la mà i fent de turista pel recinte de cartró-pedra de la muntanya de Montjuïc. Vaig fer les fotos que m’havien demanat, i després el company Diego Muñoz també em va fer fotos plenes de complicitat amb Plant, que em va signar el photopass que encara duia a sobre de la nit anterior.

Skid Row – 1995

Sala Zeleste

Barcelona (18/11/1995)

Mantenir ben alçada la testa fent hard-rock en ple any 1995, quan el grunge i el rock alternatiu ho envaïa tot, era gairebé una qüestió de fe. Però el públic heavy és fidel a les seves icones, i la banda de Sebastian Bach va aconseguir omplir la sala Zeleste d’un públic entusiasmat que els va rebre amb pancartes, tot i que amb faltes d’ortografia.

The Pretenders – 1995

Estadi Olímpic Lluís Companys

Barcelona (13/06/1995)

El dia abans de tocar a l’Estadi Olímpic Lluís Companys juntament amb Ugly Kid Joe, Van Halen i Bon Jovi, els Pretenders van estar actuant també a la Plaça de Toros d’Osca i cap allà vam anar!  De tots és coneguda l’agressiva militància vegetariana i pels drets dels animals de Chrissie Hynde, i per tant sobtava no només que l’haguessin contractat, sinó que hagués acceptat actuar en un espai on habitualment es massacren a les bèsties. Anys després, en una nit de copes, el promotor –que li va fer també de xofer– m’explicava aquest viatge amb Chrissie Hynde cap a Osca, gairebé sortint per la finestra del cotxe per llençar-li tota mena de motherfuckers al conductor d’un camió de porcs que circulava per l’autopista.