Kurt Cobain – 1994

Palau d’Esports

Barcelona (09/02/1994)

Dos mesos després del concert a Barcelona, el 6 d’abril de 1994, va aparèixer el cos sense vida de Kurt Cobain a casa seva de Seattle. Això va provocar que aquell concert al pavelló del carrer Lleida quedés com a llegenda. La veritat, però, és que va ser un directe sense gaire història, i amb un artista enganxat a les drogues. Els teloners, The Buzzcocks, el van superar en energia i força escènica.

Manowar – 1994

Sala Zeleste

Barcelona (05/03/1994)

Sempre m’ha fet gràcia la col·lecció d’excessos dels Manowar. Han buscat sempre ser el màxim en el món del heavy metal: els més sorollosos, els més forts… el que calgui per ser considerats com els veritables Kings of Metal, que és com van titular el seu sisè disc editat el 1988. I en les darreres gires són també els més garrepes: només es deixen fotografiar durant la meitat de la primera cançó, sense que ni tan sols tota la banda hagi arribat a sortir a l’escenari.

Marie Fredriksson – 1994

Palau Sant Jordi

Barcelona (01/12/1994)

Roxette van ser creadors d’uns temes amb la força del pop immediat: entraven a la primera escolta i amb el pas del temps ens retornaven l’alegria de desenterrar tornades emmagatzemades en els racons dels records i la memòria. El duet suec va fer les delícies de les radiofòrmules a finals dels 80 i principis dels 90. La cantant Marie Fredriksson però, va patir un tumor cerebral que va afectar a les seves darreres gires, i va haver de cantar asseguda al costat del seu company Per Gessle, que era qui portava tota la força escènica. Com a conseqüència d’aquest tumor, Fredriksson va haver d’aprendre a llegir i cantar. El 9 de desembre de 2019, a l’edat de 61 anys, va morir víctima del càncer.

Tío Modes – 1994

Sala Màgic

Barcelona (23/02/1994)

Sempre sobtava veure a sobre de l’escenari dels concerts de La Banda Trapera del Río a un senyor gran. Sempre duia unes ulleres de cul de got que amagaven un rostre extremadament prim, i un personatge amb una estètica que desentonava amb el desastre que envoltava sempre el concerts de la banda de Cornellà. Ell era el Modesto Agriarte, el Tío Modes, el membre del grup que mantenia l’equilibri a la banda, però que quan agafava la seva Gibson negre es transformava i es guanyava a pols el malnom de ‘el Metralleta’. Un personatge entranyable que ens va deixar l’any 2004 per una pancreatitis.