Palau d’Esports
Barcelona (01/12/1990)
El meu procés d’aprenentatge ha tingut molts daltabaixos, i fins i tot moments incomprensibles. Tres rodets sencers, més de cent negatius en blanc i negre –i això fa vint anys era molt, moltíssim– tirats des de primera filera del concert dels Ramones… i només tres fotos més o menys salvables. Eren els anys que tenia un pis compartit al carrer Tamarit, al costat del Palau d’Esports. Quatre parets que es convertien en el lloc de pas, parada i fonda de molts col·legues per posar-nos torradíssims abans i després del concert. Sí, ja sé que això no és excusa… Cal tenir en compte que la bogeria de passar-me tota l’actuació a les primeres fileres dels Ramones –no, en aquella ocasió no tenia photopass–, té el seu mèrit. I allà estava fins que, de cop i volta, des del visor de la càmera, vaig veure una mà que s’atançava i em començava a estirar. Tot va anar molt ràpid: era la mà d’un encarregat de seguretat a qui no li agradava que enmig de tot el merder hi hagués algú disparant fotografies –desenfocades i mogudes–. Algun amic que tenia a la vora, crec que en Joan, en veure l’acció va etzibar-li directament una hòstia a la cara… i ja estava el merder muntat mentre jo deixava el meu lloc a l’avantguarda i corria a amagar-me entre la multitud mentre Joey Ramone cantava allò de “Hey, ho, let’s go!” amb el puny aixecat.
